2.2. BELLES ARTS: CAMPANES D’ALDAIA

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L’ANUNCIACIÓ

ESGLÉSIA  “HERMANAS DE LA CRUZ”

ERMITA DE SANT RAFAEL

ERMITA DEL SALVADOR I LA SALETA

ERMITA DEL PILAR

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL

2.3. ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL

CINEMA BENLLOCH

Data de construcció: Any 1940.

Data de transformació: Any 1985

Tipologia: Arquitectura civil. Edificis socioculturals, cines.

Accés tradicional: Carrer Sant Josep.

Nou accés: Carrer Doctor Marañón.

Intervenció: Rehabilitació interior.

Descripció: El cine Benlloch es troba a Aldaia a la part extrema del seu terme tocant la població veïna d’Alaquàs. Es va construir prop dels anys 1940 com la majoria dels cines d’àmbit local que es construiren en les poblacions com a nou centre d’entreteniment, desplaçant en certa manera al teatre. Eren construccions senzilles d’una certa monumentalitat i un estil arquitectònic innovador que feia també la funció de reclam per al públic. Este cine, com la majoria, va deixar de funcionar cap als anys 1980 quan la televisió i les sales multicines acaparen l’atenció del públic. La planta de l’edifici és quadrada, construïda en obra de rajola revestida i coberta de terrassa. L’alçat és de dues plantes però estos dos nivells no estan diferenciats a l’exterior. La façana és d’una gran senzillesa estructural i decorativa, totalment funcional.

La façana principal destaca per allotjar les portes d’accés adintellades. La distribució de la façana és molt uniforme, la decoració queda concentrada al centre en bandes verticals alternant els colors verd i blanc on es troben les finestres allargades i adintellades que són l’únic element que denota l’existència de dos altures diferents. Les façanes laterals sols presenten una estreta banda vertical acristallada per il·luminar l’interior. L’estil arquitectònic i decoratiu segueix els gustos de l’època amb un estil entre l’Art Decó i el racionalisme molt utilitzats per a edificis d’estes característiques que presenten una arquitectura i decoració innovadora per a un ús també innovador com és el cine. Després del seu tancament va tornar a obrir amb la funció de discoteca per la qual cosa va patir transformacions a l’interior. Actualment no té cap ús i el seu estat de conservació és regular, amb problemes principalment per l’humitat que afecten l’estructura. La façana encara presenta bones condicions.

CEMENTERI MUNICIPAL VELL

Direcció: Avinguda Miguel Hernández. Barri del Pedriguer.

Cronologia i tipologia: Patrimoni ritual. Cementeris.

Descripció: El cementeri està situat a els afores de la població d’Aldaia, en el camí que va cap al Barri del Crist. Va ser construït al 1911, després d’enderrocar el primer cementeri que es va construir al 1816 més pròxim a la població. Actualment este ja s’ha convertit en el cementeri vell ja que se n’ha construït un de nou. A la façana destaca l’entrada principal amb una porta d’accés adintellada amb timpà semicircular amb el rétol del cementeri en rajolets blaus i la data de construcció a sobre. El remat del mur s’ha fet de forma escalonada i simètrica agafant com a eix central la creu situada en la part més alta, sobre la porta d’accés. Es tracta d’un espai obert de planta quadrada amb tanca de mur de rajola revestit i emblanquinat amb calç. La porta principal dóna a un xicotet vestíbul, amb volta d’ansapaner, que té una habitació a cada costat amb funció d’oficina i magatzem. L’interior s’organitza al voltant d’un camí central que comença davant mateix del vestíbul, flanquejat de xiprers, al costat del qual hi ha dues explanades destinades als soterraments en terra. Als murs perimetrals estan els soterraments en grup de ninxols. Estos murs perimetrals que contenen els ninxols tenen una xicoteta coberta d’una vessant en teula àrab.

Dels soterraments en terra, cal destacar un mausoleu amb tanca de ferro de forja que s’alça sobre una base de pedra. És de planta rectangular amb elements decoratius i estructurals d’estil clàssic. La porta i les finestres als laterals són de ferro de forja.

Posteriorment s’ha fet una ampliació del cementeri per un dels laterals amb soterrament per agrupació de nínxols que formen diferents carrers paral·lels. Actualment el cementeri ha cobert la seua capacitat, tot i que encara continua obert i en servei, amb un bon estat de conservació.

Cementeri Municipal Vell.

DIPÒSIT MUNICIPAL DE L’AIGUA (POU DE L’AIGUA)

Cronologia: Data de construcció 1930.

Tipologia: Equipaments tècnics col·lectius, comunicacions i obres públiques. Dipòsit.

Ús: En ús.

Estat: Bon estat. Restauració en 2002.

Discripció: El dipòsit d’aigua potable està situat al carrer Major als afores del poble  i encara continua abastint a la població. És un dipòsit elevat, construït en formigó armat, de secció circular i coberta plana, que s’alça sobre una estructura de 8 pilars de formigó armat que formen un octògon reforçat per tres nivells de travessers.

De la base del dipòsit fins a terra baixen tres canonades unides cadascuna d’elles a un pilar amb abraçaderes de ferro. Són les canonades de distribució, sobreeixidor i canonada d’impulsió que connecta amb la bomba situada en la caseta que hi ha construïda al costat del dipòsit. En un dels costats del dipòsit se situa l’escala feta en sis trams i envoltada d’anells de ferro. Al costat del dipòsit hi ha també construït el pou. El seu estat de conservació és bo, darrerament s’ha construït un mur de rajola entre els pilars del dipòsit formant un recinte tancat. El passat any 2002 s’ha restaurat.

ESTACIÓ DE RODALIES DE RENFE

Adreça: Carrer Lluís Portavella, 2.

Cronologia: Data de construcció:1890

Tipologia: Equipaments tècnics col·lectius, comunicacions i obres públiques. Ferrocarrils, estacions i baixadors.

Ús: En ús.

Estat: Bon estat. Restauració de la façana.

Descripció: Es tracta d’una estació de rodalies de tercer ordre de tipus estàndard amb pavelló lateral i paral·lel a les vies. A banda del pavelló principal hi ha dues edificacions més, una per a serveis i una altra amb funció de magatzem i tallers. Totes separades entre sí i paral·leles a les vies. La línia de ferrocarril és la que cobreix el tram València-Utiel que va ser construïda en tres fases: La primera feia el recorregut de València a Bunyol i fou inaugurada en 1883. En una segona fase es cobria el tram de València a Utiel en el 1887 i posteriorment al 1947 s’amplia la línia fins a Madrid i Conca. La línia de València a Utiel va tenir un paper molt important en el transport de mercaderies des de l’obertura fins a mitjan dels anys cinquanta. Estes mercaderies eren el vi, la fusta, el carbó vegetal d’Utiel Requena, el ciment de Bunyol i el vi de Xiva i Xest.

El pavelló principal allotja un ample vestíbul on es troba la taquilla, la validora, els serveis i una oficina. L’edifici de planta rectangular, d’una sola altura, mostra les façanes més llargues al carrer i a l’andana. Els murs perimetrals, construïts en rajola i lluits, segueixen una continuïtat estructural i decorativa definida pels buits que se segueixen de forma regular en les quatre cares, units, a més a més, per una línia d’imposta que recorre tot el perímetre de l’edifici seguint la base dels arcs. Dels cinc arcs que trobem a la façana que dóna al carrer i a les andanes destaca el central, un poc més gran que els altres, que fa la funció de porta d’accés. La coberta de l’edifici és de quatre vessants amb teula àrab i amb un xicotet ràfec motllurat.

A l’interior el sostre apareix amb l’estructura de bigues i biguetes amb tornapunta i coberta d’entabacat. L’altra edificació més xicoteta allotjava els serveis i actualment està en desús. Es tracta d’una construcció de planta quadrada, d’una sola altra amb coberta de dues aigües rematada per teula àrab sobre una estructura de bigues i biguetes. Segueix la mateixa línia estilística que l’edifici principal. Per últim, hi ha una altra construcció, més allunyada, amb la funció de magatzem. Es tracta d’una gran nau de planta rectangular i d’una sola altura.

L’estructura s’alça amb murs de càrrega sobre els que descansen encavallades de ferro belga que sostenen la coberta de biguetes i teula àrab. És una coberta de dues aigües amb un gran ràfec. A l’edifici original s’ha adossat una nova crugia a la part davantera, de dimensions més reduïdes, feta amb nous materials de construcció, però amb la mateixa estructura. Encara es pot veure en l’edifici original l’antiga comesa elèctrica.

Pel que fa a la zona d’andanes trobem dues vies de trànsit amb les seues respectives andanes i un accés subterrani que les comunica. A totes dues andanes s’ha construït recentment una marquesina de columnes i sostre pla. De les transformacions més significatives destaca la sobreelevació de les andanes i la rehabilitació dels edificis, així com la construcció del pas subterrani i l’eliminació del pas a nivell amb les barreres i la caseta per al guarda-agulles.

FUMERAL DEL BARRI DEL DIVENDRES

Ubicació: Al barri Divendres de Quart.

Cronologia: Data de construcció 1920-1930.

Tipologia: Patrimoni industrial. Conjunt i elements arquitectònics vinculats amb el patrimoni industrial, ximeneies.

Descripció: El fumeral està situat al camí de Silla o Alqueria Dolors, dins el terme municipal d’Aldaia. Anteriorment formava part d’un rajolar i era l’element principal, fent circular l’aire per a que es produïra la combustió. La font d’energia era el vapor d’aigua o el gas pobre segons convenia. El fumeral està construït en rajola de fang cuit que té la propietat de resistir altes temperatures i al mateix temps aillar el fred. És un fumeral de planta quadrada i secció octogonal que es va fent més estreta progressivament des de la base fins el remat. El canó de gran alçada està coronat per un tram entre dos anells decorat amb nervadures de rajola que sobresurten i realcen lleugerament les arestes del octógon.  La forma de la tulipa tendeix a obrir-se lleugerament en la seua part més alta, d’esta manera s’aconseguia una ràpida evacuació de l’aigua per protegir al màxim l’obra de rajola. El seu estat de conservació és regular. Tot i que no presenta greus danys estructurals, està envoltat de naus industrials que incrementen el procés de rajola. Del fumeral sols és visible la meitat superior, la resta està dins del que són les noves naus industrials a les que no és fàcil tindre accés.

FUMERAL DE LA PUJADETA DEL SORD

Direcció: Pujadeta del Sord, 6.

Cronologia: Data de construcció: 1920-1930.

Tipologia: Patrimoni industrial. Conjunt i elements arquitectònics vinculats amb el patrimoni industrial, ximeneies.

Descripció: El fumeral està situat al carrer Pujadeta del Sord dins el polígon industrial d’Aldaia. Construït entre el 1920 i el 1930 aproximadament, formava part d’un rajolar actualment desaparegut. Està construït en rajola de fang cuit i és de planta octogonal. A la base hi ha dos xicotetes obertures en forma d’arc de mig punt de rajola sardinell que feien d’eixida de fums de la llar. Tres motllures assenyalen el final de la base i el començament del fust o canó, també de secció octogonal, fent-se cada vegada més estreta conforme va alçant-se. El coronament o tulipa està format per dos anells separats per un tram de rajola. L’últim anell del remat s’obri lleugerament per tal d’evitar que les aigües de pluja facen malbé l’obra de rajola. L’estat de conservació és bo, amb unes mínimes mesures de protecció i conservació, tot i que té també alguns elements distorsionadors com el cartell anunciador de la fàbrica on està ubicat.

RAJOLAR DEL CAMÍ DE SANT ONOFRE

Adreça: Camí de Sant Onofre, 15. Barri la Captiva

Cronologia: Data de constitució: 1940-1950.

Tipologia: Patrimoni preindustrial, rajoleries.

Estat: Bon estat.

Intervenció: Substitució del sostre de rajola per uralita.

Descripció: El rajolar està situat en el camí de Sant Onofre, dins el terme municipal d’Aldaia. Construït entre 1940 i 1950 aproximadament, feia servir en un principi com a principal font d’energia el vapor d’aigua juntament amb altres tipus d’energia com el gas pobre. Actualment s’utilitza com a combustible la serraura, que permet un major control de la intensitat i durada de calor. La fàbrica està situada prop de la població i abasteix esta i altres poblacions del voltant de materials per a la construcció, aprofitant al mateix temps la proximitat i la facilitat d’extracció de terres argiloses.

El procés de producció comença amb la preparació i mescla de diferents terres per formar un fang de qualitat. Una vegada elaborada, la materia prima és modelada amb plantilles per fer diferents elements, rajoles, teules, etc. Posteriorment es deixa secar i finalment es cou dins el forn continu o Hoffmann, que permet introduir material per a la cocció de forma continua sense interrompre el procés. Cadascuna de les funcions té un espai delimitat amb les característiques constructives apropiades per a cada cas.

Els edificis més destacats són el secador i el forn amb el seu fumeral. Pel que fa al pavelló de secat, està construït amb murs de càrrega fets de maçoneria i murs de tancament en rajola de fang cuit amb nombroses obertures per a facilitar la ventilació i el secat dels materials elaborats. La coberta a dues aigües és de planxes de fibrocement sobre bigues i biguetes amb tirants de ferro. El resultat és una nau de planta rectangular amb un ampli espai interior resguardat de la pluja i suficientment ventilat per afavorir el procés de secat. L’altra construcció és el forn continu o Hoffmann amb murs de gran espesor que combinen materials de maçoneria i rajola de fang cuit, amb coberta a dues aigües de planxes de fibrocement.

Este edifici presenta dos nivells. En la planta baixa se situa el forn, que consta de dues naus longitudinals unides en els seus extrems per trams de forma semicircular. Les naus presenten diferents obertures a l’exterior, amb forma d’arc escarser i fetes en rajola a sardinell, per on s’introdueixen les rajoles i els materials per a la cocció. El sostre és una volta de rajola que arranca des de terra, amb algunes obertures en la part superior per on s’introdueix el combustible i es controla la ventilació.

Sobre la volta s’alça un segon nivell de poca alçada, amb coberta a dues aigües feta de planxes de fibrocement, on està la maquinària que distribueix el combustible als diferents trams del forn i les trampilles de ventilació que serveixen per controlar la intensitat i la duració del foc durant el periode de cocció. Per últim hi ha el fumeral, actualment en desús, adossat al forn. És un fumeral de base quadrada rematada per una xicoteta cornisa amb decoració de bitllets, sobre la qual s’alça el fust o canó del fumeral de secció octogonal que va fent-se més estret alhora que creix en altura.

RAJOLAR DEL CAMÍ FONDO

Cronologia: Data de construcció: 1920-1930.

Tipologia: Patrimoni preindustrial, rajoleries.

Descripció: El rajolar està situat al camí de Silla o Alqueria Dolors, dins el terme municipal d’Aldaia. L’únic que queda en peu de l’antic rajolar construït al 1930 és el fumeral. Este està separat del forn del qual encara queden algunes restes que mostren la seua estructura originària.

Era un forn continu fet de rajola i maçoneria, de planta rectangular oberta amb volta de canó construïda en rajola hueca a sardinell. Pel que fa al fumeral, està construït en rajola de fang de cuit que té la propietat de resistir altes temperatures.

RETAULE CERÀMIC DE SANT MIQUEL

Adreça: Carrer Sant Miquel, 10.

Cronologia: Data de construcció: Últim quart del segle XVIII.

Tipologia: Patrimoni ritual, retaules ceràmics.

Estat actual: Bo, el risc de destrucció és altíssim ja que és una obra de gran qualitat, excel·lent època i gran valor que s’ha de protegir.

Descripció: Sant Miquel Arcàngel, com un efebo, vestit de militar romà. Sant Miquel porta grans ales i casc plomat. Un escut al braç esquerre i una espasa que agafa amb la mà dreta. Manté encadenat a un dimoni antropomorf amb cua de drac i ales de rat penat, que es mou entre flames i es trepitjat per l’arcàngel únicament amb el peu esquerre, en una difícil pirueta compositiva.

No té orla de pintura ceràmica polícroma vidriada sobre fons estamnífer llis. No posseix inscripcions. El retaule té un format rectangular vertical, les dimensions del qual són 0,84 x 0,63 m. Està format per un total de 12 peces. Les dimensions de cada peça individualitzada és 0,21 x 0,21 m. No té fornícula. Hi ha un marc pla ampli de algeps amb textura granulada com la resta de les de la façana.

RETAULE CERÀMIC  SANT ANTONI DE PADUA

Adreça: Carrer Major, 76.

Cronologia: Data de construcció: Finals dels segle XVIII (1702).

Tipologia: Patrimoni ritual. Retaules ceràmics.

Descripció: Sant Antoni de Padua, de peu amb hàbit de franciscà blau caqui. Sant Antoni porta a Jesús entre els braços, sobre un llenç blanc: junt amb ells, a l’esquerra, un altaret amb un llibre obert, la calavera, un flagell, un crucifix. L’orla té un bocel groc i taronja. Pintura ceràmica polícroma vidriada sobre fons estamnífer llis.

Posseix inscripcions sota l’orla: “Any 1792”. El retaule té un format rectangular vertical, les seues dimensions són 0,8 x 0,6 m. Té un total de 12 peces i cadascuna d’elles té unes dimensions de 0,2 x 0,2 m. La fornícula presenta un nínxol profund sense ornat. Realitzat en mamposteria emblanquinada i actualment coberta amb capa de ciment sense pintar. Té un format rectangular i les mateixes dimensions del plafò.

PONT DE PEDRA DEL BARRANC DELS CAVALLS

Adreça: Barri Pla de Quart.

Cronologia: Data de construcció: Any 1880.

Tipologia: Equipaments tècnics col·lectius, comunicacions i obres públiques. Camins, carreteres, pont de Cadiratge, maçoneria i rajola.

Descripció: El pont està situat al terme municipal d’Aldaia en la carretera del Pla de Quart, sobre el barranc de Torrent que en este tram rep el nom de barranc dels Cavalls.  És un pont d’arcades, construït en carreus de pedra units amb argamassa. Mentre que per a les dovelles dels arcs s’han fet servir carreus regulars, per als carcanyols de l’extrados dels arcs s’han fet servir carreus de forma i tamany irregulars. L’ampit del pont està construït en alternança de trams de mur de ciment i tubs de ferro encaixats en el mur que fan de barana.

El pont està format per l’ull o boca del pont, situat al centre, amb forma d’arc escarser entre dos trams de mur atalussat, seguit de tres arcs de mig punt a cadascú dels costats. S’aprecia una ampliació del pont per fer-lo més ample amb motiu de l’ampliació de la carretera que passa per sobre, moment en el qual també es construira de nou l’ampit del pont. La part ampliada resulta prou evident per estar construïda amb ciment que contrasta fortament amb l’aparell de carreus. Així doncs, mentre que la part de llevant està feta amb ciment i carreus en els carcanyols de l’extrados dels arcs.

El seu estat de conservació és bo i encara circula l’aigua per l’ull central. L’únic problema el planteja l’excés de vegetal.

FÀBRICA DE FUSTA

Adreça: Carrer Xest, 10. Barri La Lloma.

Cronologia: Data de construcció:1930.

Tipologia: Patrimoni industrial. Indústria del suro, fusta i moble.

Descripció: La fàbrica es troba dins el nucli urbà de la població, al carrer Xest. Esta fou construïda prop dels anys 1940. En esta època les fàbriques encara s’ubicaven dins el nucli urbà ja que moltes vegades el producte s’elaborava en espais habilitats dins la mateixa vivenda o en altres casos com és este, es desenvoluparen naus industrials amb més espai. La fàbrica va ser des d’un primer moment construïda per a la producció de xapes i taulers. El seu primer propietari, Julio Lozano Villanueva, mantingué la producció i la indústria familiar passant de generació a generació. Actualment està en mans de Francisco Taberner.

La planta de l’edifici és rectangular i d’una sola alçada. Està construïda en obra de rajola massissa amb revestiment i emblanquinada de calç. La coberta és de dues vessants amb teula àrab sobre estructura d’encabellades de ferro. A l’interior l’espai és totalment diàfan amb una nau longitudinal i un espai elevat que dóna a la façana principal per a les oficines. La façana està emmarcada entre dos pilars, coronats per gallons amb remat elicoidat. De la part superior dels pilars naix un gran arc partit per un llenç de mur horitzontal escalonat que remata la façana. A la part baixa es troba al centre la porta d’accés amb dues finestres, amb reixa de ferro, a cada costat, amb una sanefa de decoració vegetal que travessa horitzaontalment tota la façana passant entre els cins buits. Sobre la porta es dibuixa un gran arc a mode de timpà amb caràcter decoratiu rematat als extrems per mènsules avenerades, amb un arc més xicotet a cada costat. En conjunt, l’edifici presenta una composició simètrica dels elements estructurals i decoratius al voltant d’un eix central, amb predomini de l’horitzontalitat. Presenta una decoració que comença a veure’s en algunes fàbriques de l’època que volen donar una imatge innovadora, de prestigi i de certa monumentalitat seguint una tendència a l’eclecticisme que acaba barrejant elements constructius i decoratius de diferents estils, clàssic, modernisme, regionalisme, art decó, a gust del constructor i del propietari.

A la façana es veu com una de les finestres laterals ha estat transformada en porta i segurament les finestres de les oficines també s’obririen posteriorment, ja que queden desemmarcades dins la composició general.

El seu estat de conservació és regular. Presenta problemes d’humitats i desprendiment del parament del mur i del revestiment en algunes parts. Tot i que encara es manté en ús, el seu aspecte reflexa un cert abandonament.

RAJOLAR COLADORS

Adreça: Carrer Coladors, 51

Cronologia: Data de construcció: 1940-1950

Tipologia: Patrimoni preindustrial, rajoleries

Descripció: El rajolar situat dins el nucli urbà d’Aldaia, al carrer Coladors construït entre el 1940 i 1950 aproximadament, feia servir en un principi com a principal font d’energia el vapor d’aigua juntament amb l’altre tipus d’energia com el gas pobre.

Actualment està en desús.

Del conjunt de l’edifici es poden diferenciar tres construccions: el secador, el forn continu o Hoffman i el fumeral que està adossat al forn. Totes tres presenten una obra de rajola en fang cuit amb cobertes de teula àrab sobre estructura de bigues de fusta. Tant el forn com el secador són naus longitudinals de planta rectangular i d’una sola altura. El fumeral queda adossat al forn i és de base quadrada rematada amb una motllura decorada amb billets.

FUMERAL DE LES ENCREUELLADES

Adreça: Carrer Velàzquez, 2. Les Encreuellades.

Cronologia: Data de construcció: 1940-1950.

Tipologia: Patrimoni industrial. Conjunt i elements arquitectónics vinculats amb el patrimoni industrial, xemeneies.

Descripció: El fumeral està situat al carrer Velàzquez dins el nucli urbà d’Aldaia. Formava part de l’antiga fàbrica de mobles Mocholí, actualment desapareguda. Està construït en rajola de fang cuit i és de planta quadrada. A la base hi ha dos xicotetes obertures en forma d’arc de mig punt de rajola a sardinell que feien d’eixida de fums.

El fumeral es va fent cada vegada més estret conforme va alçant-se. El coronament o tulipa està format per una xicoteta cornisa amb un tram final de fumeral més estret.

L’obra de rajola tenia una capa d’arrebossat almenys en la part més baixa. L’estat de conservació és regular.

Actualment es troba enmig d’un solar on s’està edificant. Es poden veure diferents intervencions al llarg del temps que han afegit elements aliens al fumeral i d’altres per a la seua conservació, com la capa d’arrebossat o les abraçaderes de ferro que hi ha als diferents trams.

2. 4. EDIFICIS HISTÒRICS SINGULARS

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE L’ANUNCIACIÓ

Época construcció: Segles XVII-XVIII.

Descripció: Junt a la capçalera del temple, s´alça la torre construida en taulell i mamposteria com la resta de l´edifici. No presenta edícul o llinterna; rematada la barana de la terraça amb boles molt renaixentistes. Trobem dos vans per cada costat de la torre i també una volta de taulell a la sala de campanes molt interessant, al igual que l´escaleta de caragol.

Conservació: Bona, restaurat recentment.

Rellotge: No hi ha maquinaria mecànica de rellotge. Hi ha un modern, en una esfera que sols té les saetes i els números, molt discreta.

Matraques: Matraca moderna en bon estat,presenta dos martells per aspa i ciguenyal per rodar-la. Instal.lada en una de les finestres.

Capelles: De Sant Joan Baptista, Sants Abdón i Senen, Immaculada Concepció, Santíssim Crist dels Necessitats, Sant Pere, Mare de Déu del Pilar, Sant Francesc d’Asís, Sant Vicent Ferrer, Mare de Déu dels Desemparats i Capella de la Comunió.

Elements artístics arquitectònics: A l’Interior del temple destacta per la seua belleza ornamental l’altar major, l’absis i la volta de creuer, així com les pilastres i capitells. Els estils predominants són el gòtic i el barroc.

Bibliografia: Sanchis Alfonso, J. R i Benito Goerlich, D. “La iglesia parroquial de la Anunciación de Aldaia”, Ajuntament d’Aldaia, 1977.

L’interior del campanari està distribuït en tres plantes, cada una d’elles de 8 m ².  En un principi, es va projectar destinar el campanari per a ús civil, reconvertint-lo en un Museu Etnològic, on s’exposaren eines del camp i d’altres utensilis mitjançant donacions. La intenció era utilitzar cada una de les seues plantes i que la construcció poguera ser visitada.   Actualment, l’ús seguéix essent exclusivament religiós.

Il·lustració de l’església de l’Anunciació d’Aldaia de Salomón Tárrega.

ANTIGA CISTERNA D’AIGUA

L’aljub o cisterna d’Aldaia. L’aljub fou bastit pels mateixos veïns, probablement durant la primera meitat del segle XVII, la qual cosa es confirma per la inexistència d’algun document anterior a 1653. L’aljub té dues parts d’edificació, que són l’escala que porta a les aixetes per les quals brolla l’aigua a l’exterior i l’aljub pròpiament dit o dipòsit en el qual s’emmagatzenava l’aigua.

Des de temps immemorial, este aljub fou utilitzat per a dipositar l’aigua amb la qual s’abastia al llarg de l’any els veïns d’este municipi. S’omplia amb aigua procedent de la sèquia de Bennàger, ramal procedent del riu Túria que passa per les proximitats.

L’acció d’omplida de l’aljub anava precedida per un ban perquè ningú no embrutara l’aigua de la sèquia dos dies abans de fer l’operació d’omplir l’aljub. Esta es realitzava, generalment, durant el mes de gener, per ser esta aigua la més freda de l’any. S’obria una comporta al carrer de Santa Bàrbara i l’aigua passava entre una reixeta cap al dipòsit; d’esta manera, es procurava que no passara cap objecte ni cap impuresa de certa grandària al recipient en el qual s’emmagatzemava.

Entrada de l’antiga cisterna del segle XVII.

Encara que l’aigua no era de gran qualitat, el seu avantatge estava perquè s’obtenia molt freda i servia com a reserva per a la població. L’aljub sols s’obria a l’estiu i els veïns d’Aldaia anaven amb botigues i cànters a recollir-la. En acabar la temporada estival es buidava el dipòsit, es netejava i desinfectava amb calç i es preparava per a la temporada següent.

A partir de l’any 1957, l’aljub va configurar el dipòsit d’aigua potable del poble, però tan sols va utilitzar-se amb esta funció fins l’any 1960.

L’aljub és de base rectangular; té una llargària de 15,50 metres i la seua amplària és de 6,50 metres. L’alçada és de 7 metres. Cubicats, caben uns 705 metres cúbics d’aigua, que són 705.000 litres. L’escala de baixada forma un túnel de 42 esglaons, molt semblants entre si, encara que cap d’ells és igual al posterior.

La grandària mitjana de la petjada és de 42 centímetres i la contrapetjada és de 22 centímetres. L’amplària del túnel va des dels 2,10 metres a l’entrada fins als 2,50 metres al fons de l’aljub. La llargada del túnel és de 25 metres, l’altura a l’entrada és de 2,65 metres i en la part on estan els canons és de 5,25 metres. Té dos replanells; el primer, a l’entrada, i l’altre, en la part més baixa. Al replanell inferior es troben les aixetes i la pica, que recull l’aigua sobrant. Esta zona va estar reconstruïda l’any 1973 amb taulellets de Manises dels segles XVII i XVIII per a l’aleshores grup d’Arqueologia i Estudis Aldaiers.

Grup de visitants en la cisterna.

3. RECUPERACIÓ D’EDIFICIS SINGULARS D’ALDAIA

3.1. RESTAURACIÓ DEL CAMPANARI

DE L’ANUNCIACIÓ I LA CISTERNA

Des de l’Ajuntament d’Aldaia entenem que el patrimoni arquitectònic és una valuosa herència històrica dels nostres avantpassats que cal conservar. En l’actual període democràtic, l’Ajuntament ha realitzat quatre actuacions de rehabilitació que han permés la recuperació per al poble de quatre edificis singulars. La primera va ser la restauració (any 1988) del campanari de l’església parroquial de l’Anunciació, una torre renaixentista que ha recuperat la seua antiga esplendor.

Quatre anys després, el 1992, li tocà a la cisterna del segle XVII. Per a conservar este edifici, integrat dins del nou Ajuntament, va ser necessari utilitzar als fonaments un micropilotatge especial que va permetre la conservació de la volta i dels murs laterals.

Campanari restaurat de l’Anunciació, vist des de la Casa de la Música.

3.2. RESTAURACIÓ DE LA “CASA DEL BOLLO”

El Centre de Convivència per Dones i Tercera edat, ubicat entre els carrers Major i Sant Antoni, va ser inaugurat  el 31 de març del 2000. La inauguració va ser el colofó d’anys de treballs de restauració que que han convertit este edifici de gran valor històric i cultural en un modern centre social. El centre és conegut popularment com la Casa del Bollo. L’edifici era una residència de llaurador acomodat, la típica casa de poble a dos mans, la construcció de la qual data de finals del segle XVIII i principis del XIX. La mansió ha sofert diverses reformes, principalment arran de la dècada de 1940. La família de José María Sanchiz va ser l’última inquilina de la casa. Després d’alguns anys d’abandó i deteriorament, el 1996 l’Ajuntament va adquirir la casa en una permuta de terrenys. Durant 1998 i 1999 es realitzaren les obres de restauració.

En la rehabilitació s’han respectat l’estructura original de l’edifici, fins i tot s’han conservat les parets rústiques de l’andana, els taulells de Manises i els vells finestrals de fusta. També s’ha conservat un colorit rellotge solar de 1923 i un emparrat que encara floreix al pati. En definitiva, s’ha adoptat pel manteniment i conservació de l’edifici existent mitjançant una sèrie d’actuacions generals de sanejament, restauració i neteja, sense més modificacions que les estrictament necessàries.

Amb tot això s’ha aconseguit una superfície útil construïda de 1.255 m2, inclós el pati. S’han aprofitat al màxim els espais. Les antigues quadres, així com l’andana i les habitacions dels senyors de la casa, s’han reconvertit en sales d’usos múltiples entre les que destaca una biblioteca, una sala de juntes, una cafeteria, perruqueries per a hòmens i dones, sales d’estar i de conferències, un saló de ball i de jocs, despatxos per a serveis de podologia i una aula de tallers i manualitats. El pati i la porxada han sigut transformats en zona d’estar a l’aire lliure.

Les obres de restauració han ascendit a 188.139.079 pessetes, dels quals 18.195.598 pessetes han sigut subvencionades per la Diputació de València i la resta per l’Ajuntament d’Aldaia.

Pati de la Casa del  Centre de Convivència d’Aldaia.

3.3. RESTAURACIÓ DE LA “CASA DEL TIO CARMELO”

La Casa del Tio carmelo, una vivenda típica de l’horta d’Aldaia, s’ha convertit en el Centre Mediambiental-Oficina 21 de la població. Es tracta d’un conjunt d’instal·lacions de gestió ambiental que desenvolupa els principis de la ciutat sostenible de l’Agenda 21. L’antiga casa rural ha estat restaurada per 130 joves i dones de l’Escola-Taller Alberedes per l’Amistat i la Casa d’Oficis Murta, dins d’un projecte promogut per l’Ajuntament. Les obres de restauració han respectat l’estructura original de l’edifici, convertint-se en un exemple de recuperació de l’arquitectura rural.

La Casa del Tio Carmelo ha sigut restaurada durant els anys 1995-1999. En total s’han invertit quasi 295 milions de pessetes, comptant els treballs de rehabilitació pròpiament dits i la contractació de mà d’obra. El centre Mediambiental-Oficina 21 d’Aldaia té altra particularitat destacable: És una de les poques agències municipals de la Comunitat Valenciana que desenvolupa els principis de la sostenibilitat de l’Agenda 21, un pla d’acció europeu qeu defensa un desenvolupament respectuós amb el medi ambient.

Sala d’exposicions del Centre Mediambiental-Casa del Tio Carmelo.

El Centre mediambiental ocupa una superfície de vora 3.300 m2. Està ubicat al final del Cinturó Verd d’Aldaia. La idea de recuperar la vella Casa del Tio Carmelo va sorgir després de l’aprovació del PGOU l’any 1990. L’antiga casa estava enmig de l’horta. El pla urbanístic va qualificar la zona com a sòl urbà residencial i va incloure la casa i els camps colindants en la Unitat d’Actuació 8. La reparcel·lació d’esta unitat, mitjançant el sistema de cooperació, i les posteriors obres d’urbanització de la zona es realitzaren durant 1992-95. En esta obra s’invertiren més de 176 milions. El Cinturó Verd i l’hort de la Casa del Tio Carmelo quedaren com a sòl de reserva de zona verda en la unitat d’actuació, i hui representen el principal pulmó verd de la ciutat.

Els primers treballs de restauració començaren el 1995 amb l’Escola-Taller Alberedes per l’Amistat I, en la que participaren 50 joves de 16 a 24 anys, i continuaren un any i mig després amb l’Escola-Taller Alberedes per l’Amistat II, que va acollir altres 50 joves, a més de la Casa d’Oficis Murta dirigida especialment a dones i discapacitats de 16 a 24 anys. Els alumnes participants en estos tres projectes, després d’una primera fase de formació professional en oficis concrets i d’educació general bàsica nivell de graduat escolar, foren contractats per l’Ajuntament per a realitzar els treballs de rehabilitació de la casa i el seu entorn. La restauració de la casa s’emmarca dins de les polítiques actives d’ocupació de l’Ajuntament que consisteixen en promoure la formació professional de persones desocupades per a millorar la seua preparació i les oportunitats de trobar treball.

3.4. RECUPERACIÓ DEL BACUS D’ALDAIA

L’any 1998, amb motiu de la commemoració dels 200 anys de l’assignació del terme municipal a Aldaia es va plantejar la possibilitat de poder realitzar una reproducció del Bacus d’Aldaia, una escultura romana del s. I d. C. dipositada al Museu Nacional Arqueològic (Madrid). El Bacus va ser trobat el primer quart del segle passat en l’anomenada Ereta dels Moros, partida de llaurança al terme d’Aldaia. L’escultura és de marbre i té una alçada de 1,09 m. La reproducció s’ha fet a tamany real i l’ha realitzada el Servei de Restauració del Museu Arqueològic Nacional.

Actualment, la reproducció  presideix el vestíbul del TAMA (Teatre Auditori Municipal d’Aldaia). Dos són els motius que han portat l’Ajuntament d’Aldaia a seleccionar esta ubicació com a “residència” habitual del Bacus. La primera fa refefència a la intenció d’unir passat, present i futur d’Aldaia en un mateix lloc. L’altra raó està basada en qüestions històriques i deístiques. Bacus es l’equivalent romà al Deu greg Dionisos en honor del qual es realitzaven les representacions teatrals al seu origen.

Bacus d’Aldaia en el vestíbul del TAMA.

4. PROJECTE “ART ALDAIA”. RECUPERACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC I DIFUSIÓ DEL TREBALL ARTÍSTIC

El projecte artístic a Aldaia té diferents línies de treball. La seua intenció és abarcar el panorama de les arts plástiques, de la forma més completa possible, dins de les possibilitats que mostra un municipi com Aldaia. El projecte Art Aldaia consta dels següents programes:

-          Intervencions Artístiques.

-          Encontre d’Art Públic.

-          Recuperació i Difusió del treball artístic d’autors i autores locals.

-          Programació periòdica d’exposicions.

-          Creació de beques per a la documentació i recuperació del patrimoni artístic.

-          Regeneració i recuperació de l’espai públic.

-          Art al ciberespai.

Amb este ampli ventall de propostes es pretén arribar a la major part dels aspectes plàstics per aconseguir, des d’una perspectiva local, obrir fronteres.

Es relaciona breument a continuació cadascú dels 6 punts esmentats anteriorment:

4.1. INTERVENCIONS ARTÍSTIQUES

Este programa va començar a realitzar-se l’any 1992. Al llarg dels anys ha anat variant el seu format amb la intenció d’evolucionar i no seguir la repetició com a fórmula. Encara que sempre amb uns objectius clars, la flexibilitat és la norma al món de les arts i el programa d’intervencions artístiques intenta mantindre viu el projecte de barrejar les creacions artístiques amb la vida quotidiana a Aldaia.

Memòria dels projectes que s’han portat a terme.

1. La primera convocatòria d’Intervencions Artístiques a Aldaia es va realitzar l’any 1992 amb la inauguració d’una escultura a les festes patronals. El tema d’esta primera convocatòria va ser: "Art i Ventalls" en homenatge al ventall, l’artesania i industria més destacada d’Aldaia. En la primera ocasió, la convocatòria va ser extraordinària, però es va convertir en una convocatòria periòdica que fomenta les intervencions artístiques com a elements d’urbanització d’espacis públics.

El 14 de maig del 1992 es lliuraven els primers premis. El jurat encarregat d’esta tasca va estar format per Enric Luján i Folgado, Alcalde d’Aldaia, Vicent Boscà i Perelló, President de l’Àrea de Cultura, Juventut, Educació i Esports, Salomón Tárrega i Almiñana, Pintor, Juan Martínez i Vilanova, "palmiter" i membre del gremi de "palmiters" de València, Ana García Pan, pintora, i Vicente Ortí Mateu, escultor.

La secretària va ser Mª Francisca López i Sánchis, Tècnica de Cultura de l’Ajuntament d’Aldaia i els guanyadors foren: Josefa Fos Guillamón, José Manuel Alonso Borgues i José Manuel Ramos Martínez. L’escultura d’este primer certamen es va ubicar en el jardí que forma la intersecció del Carrer Picanya amb el carrer Antonio Machado. 

2. El 1996, es va convocar novament este certamen que guanyaren Amparo Solbis Juan, Gabriel Alonso Marín i María González Malo per la seua obra mural que es va ubicar a la paret del túnel que uneix el carrer de l’Església i l’Avinguda Dos de Maig. El grup format per Emilio Vaquera Silla, Aurora Ruiz Hidalgo, Maite Calatayud Péris, Mª Cruz Sánchez Rubio i Mª Paz Hernandez Rodríguez també estigueren guardonats en la segona edició pel seu treball mural que es va penjar a la paret exterior de la pista de pilota del poliesportiu municipal.

El jurat d’esta segona convocatòria foren Vicent Boscà i Perelló, President de l’Àrea de Cultura, Juventut, Educació i Esports de l’Ajuntament d’Aldaia, Mª Francisca López i Sánchis, cap de la mateixa àrea, José Ignacio Pertegaz, vidrier i professor de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics, Constancio Collado, director del Departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts i va actuar com a secretària Rocío Parrilla Ferrando, Tècnica de Cultura i Juventut de l’ Ajuntament d’Aldaia.

3. La tercera edició d’intervencions artístiques i totes les següents, han tingut a l’escultura com a protagonista. El 1997 es premiaren dos propostes escultóriques. La primera, amb el títol Hitos, està ubicada a la plaça d’Europa i els seus autors són Maite Bilbao Castillo, Pedro Camachón Ríos, Miguel Angel Guillerma i Javier Moral Martín.

A la plaça de las Corts Valencianes es va alçar la segona escultura, "Abrazo" de la autora Mª José Zanon Cuenca.  

El jurat en esta ocasió ho composaven: Juli Disla Sanz, Regidor de Juventut de l’Ajuntament d’Aldaia, Mª Francisca López Sánchis, Cap de l’Àrea d’Educació, Cultura, Juventut i Esports, Emilio Vaquera Silla, estudiant i guanyador del mateix concurs en l’edició anterior, José Murcia, arquitecte municipal, Gerardo Sigler, escultor i professor de la facultat de Belles Arts de Valencia, Miguel Molina, escultor i professor de la mateixa Facultat i en el càrrec de secretària va participar Rocío Parrilla Ferrando, Tècnica de Cultura i Juventut de l’ Ajuntament d’Aldaia.

4. El 1998 va tindre lloc la quarta convocatòria anomenada "Intervencions Artistiques Escultóriques a Aldaia". El jurat  el formaren Juli Disla Sanz, President de l’Àrea de Cultura, Juventut, Educació i Esports, Mª Francisca López i Sánchis, Cap de la mateixa àrea, Mª José Zanon Cuenca, escultora i guanyadora de l’edició del 1997, José Murcia, arquitecte i Lluís Pérez Boullosa, escultor i la secretària va ser Rocío Parrilla Ferrando, Tècnica de Cultura i Juventut de l’Ajuntament d’Aldaia.

"Abanicos" va estar l’obra guanyadora en esta edició, una escultura de Teresa Chafer Bixquert ubicada en la intersecció que formen les Avingudes Pérez Galdós, Concòrdia i Camí del Coscollar. 

5. El 1999, després del camí recorregut, es va decidir avançar encara més i proposant a la Universitat Politècnica de València l’elaboració d’un estudi per a incorporar intervencions artístiques als espais públics d’Aldaia. El projecte, dirigit pel Grup Art i Entorn de la Facultat de Belles Arts, és pioner a la Comunitat Valenciana perquè contempla una intervenció integral per fases en tot el municipi.

El model urbanístic d’Aldaia plasmat al Pla General d’Ordenació Urbana del 1990 actúa en un sentit social no especulatiu. Així, junt amb la limitació de les altures de les vivendes, el pla urbanístic d’Aldaia contempla la creació de zones verdes i carrers amb aceres amples dotades d’arberedes per a que disfruten els vianants. Però com el creixement del municipi ha sigut tan ràpid, ara el que es pretén és millorar la imatge  del municipi per al segle XXI mitjançant la incorporació d’intervencions artístiques als seus carrers i places.

Hi ha zones al municipi susceptibles de millora, sobretot rotondes, túnels, parcs municipals ja construïts i zones urbanitzables situades a l’extrarradi.

Per a portar a terme este projecte, l’Ajuntament d’Aldaia va signar un conveni de recolzament tecnològic amb la Universitat Politècnica de València i redactar un estudi rigurós sobre els llocs d’Aldaia on seria interessant la col·locació d’intervencions artístiques.

L’estudi el presentaren a l’Ajuntament d’Aldaia l’alcaldessa de la població, Empar Navarro i el degà de la Facultat de Belles Arts Sant Carles, Joan Llaveria. En l’acte estigueren presents tècnics municipals de l’àrea de Cultura i Urbanisme i components del grup d’investigació Art i Entorn.

Art i Entorn és un equip de treball format per doctors, professors i becaris dels departaments d’Escultura i Pintura de la Facultat de Belles Arts que ja ha realitzat anteriorment intervencions específiques i aillades en Gata de Gorgos, Quart de Poblet, Alfafar, Riba-roja del Túria i Manises, així com al barri de la Malva-rosa de València, a Xirivella, a Zacatecas (Mèxic) i a La Habana (Cuba).

Amb este curriculum, es va seleccionar al grup Art i Entorn per valorar els llocs del municipi on la col·locació d’intervencions artístiques millorarien considerablement l’estética d’Aldaia. Les conclusions de l’estudi assenyalen 17 punts susceptibles d’intervenció. Hi ha una sèrie de propostes plàstiques (escultures, murals i mobiliari urbà vanguardista) per a ubicar a les 17 zones diferents de la població. Es tracta d’elements artístics que presenten diverses referències de caràcter històric, poétic, lúdic o social.

L’objectiu del projecte, segons el grup Art i Entorn, "és augmentar l’atractiu social, comercial i cultural d’Aldaia en benefici de la cohesió ciutadana i una identificació dels ciutadans amb les actuacions de millora de la ciutat". Tal com ha apuntat el professor Llaveria, "la millora estètica d’una ciutat suposa una millora social i de la qualitat de vida". De fet, una de les estratègies de reforçament d’este objectiu central és la incorporació d’elements de caràcter estétic-simbólic que s’identifiquen amb els ciutadans en alguns dels seus aspectes.

6. Al 2002 es desenvolupen dos projectes emblemàtics: la restauració del pou de l’aigua a l’entrada oest de la població i la intervenció artística i instal·lació d’una escultura-font monumental a la Rotonda de la Fillola, junt al camí de Xirivella. Dos projectes elaborats íntegrament pel grup Art i Entorn de la facultat de Belles Arts.

Tant la intervenció de la rotonda com el pou de l’aigua són dos elements de referència als accessos del municipi amb un urbanisme ordenat i humà.

4.2. ENCONTRE INTERNACIONAL D’ART PÚBLIC

Al 2001, se celebra per primera vegada l’Encontre Internacional d’Art Públic a Aldaia. El referent va ser el tema de la interculturalitat a l’art, idea que centrarà també els propers encontres que tindran lloc cada dos anys.

Durant els mesos de maig i juny, els artistes Kiyoto Ota del Japó, Carlos Monge de Mèxic, Mustafa Alí de Siria i Sebastià Miralles de la Comunidad Valenciana, estigueren elaborant les seues escultures que quedaren instal·lades definitivament a la població.

El Cinturó Verd va ser el lloc triat per a ubicar estes obres estètico-simboliques, que s’identifiquen amb les persones que viuen a Aldaia en algun dels seus aspectes.

Paral·lelament es realitzaren diferents activitats amb la finalitat de potenciar les relacions existents entre l’espectador i l’obra pública. S’organitzaren quatre activitats, una durant cada setmana de l’encontre:

-          14 de maig: Roda de premsa on el Grup Art i Entorn va donar a conéixer els projectes i les activitats paral·leles.

-          24 de maig: Mesa redona amb els artistes invitats per comentar la seua experiència sobre l’art públic al seu país d’origen i a altres llocs on han desenvolupat la seua obra.

-          17 de maig: Exposició amb el material gràfic i maquetes dels projectes realitzats pels artistes donant així a conéixer més detalladament el procés i la metodología de treball de cadascú dels escultors.

-          30 de maig: Jornada de portes obertes on els artistes, els membres del Grup Art i Entorn i tècnics de l’Ajuntament reberen a grups escolares i a totes aquelles persones que s’acostaren al Cinturó Verd.

-          31 de maig: Conferència sobre la repercussió social de l’Art Públic impartida pel professor Fernando Castro.

Per a entendre la importància d’este apartat s’adjunta amb este document la publicació que es va realitzar amb motiu de l’encontre. Esta publicació es va presentar el juliol del 2002 en un acte on es va avançar el projecte previst per al 2003.

A la publicació hi ha textos de diferents autors entre els que destaca el de Manuel Delgado. També s’inclouen al llibre els curriculums dels creadors de les intervencions artístiques i un annex  amb imatges de diferents moments del procés l’elaboració de les esmentades escultures.

4. 3. RECUPERACIÓ I DIFUSSIÓ D’AUTORS I AUTORES LOCALS

Este és un apartat important dins del programa Art a Aldaia que pretén recuperar i mostrar els ciutadans l’obra d’artistes d’Aldaia. Fins ara ha hagut dos esdeveniments en este sentit. El primer va ser una exposició de l’obra pictórica de Peiró Ferrandis, artista aldaier que va arribar a ser pintor internacional i aportant al món de l’art una visió innovadora i moderna. En segon lloc, hi ha la difusió de les imatges del fotógraf Hans, importants per la seua aportació documental.

Amb este document s’inclouen els dos catàlegs de les exposicions d’autors locals esmentades on es descobreix el tractament que des de l’Ajuntament es dirigeix cap als artistes locals, donant-los la relevància que es mereixen dins del difícil món de les arts plàstiques. Per aconseguir-ho es compta amb professionals de la història, l’art i el periodisme que col·laboren eficaçment a l’estudi de cadascú dels artistes.

Des de l’Ajuntment d’Aldaia s’aposta per descobrir als aldaiers i aldaieres de hui la seua història, els seus personatges, els aspectes culturals i tradicionals així com la seua evolució per tal d’aconseguir que tots els ciutadans i ciutadanes estimen més el lloc on viuen, la seua gent, i arrele en ells l’amor i el respecte cap a la seua ciutat.

Autoretrat de l’artista aldaier Peiró Ferrandis.

4.4. PROGRAMACIÓ PERIÒDICA D’EXPOSICIONS

 Des del 1991, Aldaia ha tingut una programació estable i periòdica d’exposicions d’art contemporani a la seua sala municipal. La programació d’exposicions a la sala Antic Ajuntament, com la resta de projectes, ha anat evolucionant i consolidant-se amb el pas del temps. A la Comunitat Valenciana mai no hi ha sales d’exposicions suficients perquè són molts els creadors valencians. A vegades sorgien problemes per la impossibilitat d’atendre les sol·licituds que ofereixen a Aldaia artistes de tot tipus. Este va ser el motiu que va impulsar l’Ajuntament, ja fa tres anys,  a apostar per la qualitat mitjançant una selecció dels artistes en el programa “Art Aldaia. Creació Artística”. Així, s’editaren unes bases per a la participació a la Sala Antic Ajuntament una fórmula que permet, mitjançant un jurat especialitzat assesorat per persones importants al món de l’art, poder oferir una programació annual de molta qualitat. Junt amb este document es presenten les bases de la convocatòria i diferents catàlegs.

Mostres d’art a la sala d’Expocions Antic Ajuntament.

4. 5. CREACIÓ DE BEQUES DE DOCUMENTACIÓ I RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI ARTÍSTIC

El patrimoni artístic local ha anat creixent per les adquisicions d’obres, les donacions, etc. Estes obres estàn ubicades en diferents llocs del municipi i encara hi ha un desconeixement de quin és el legat artístic de que Aldaia disposa, tant pel que fa a les obres com a altres dades identificadores com és la seua ubicació o adquisició, entre d’altres. Pensant en el constant creixement del patrimoni i per tal de millorar el desenvolupament artístic, és necessària una correcta catalogació, documentació i informatització dels fons artístics d’Aldaia. Amb esta recopilació d’informació seria més fàcil entendre i donar a conéixer el patrimoni artístic local.

Diferents punts estructurarien este projecte:

1.      Donacions i adquisicions: Documentació de totes les obres que formen part del patrimoni local distribuïdes per diferents edificis municipals como ara l’Ajuntament, els centres culturals i, en definitva, les instal·laciones municipals en general. Seria necessària una clasificació dels diferents treballs en categories com ara pintures, escultures, gravats, serigrafies, xilografies... Cada obra hauria de tindre la seua respectiva fitxa tècnica amb fotografies identificatives i una completa informació sobre l’obra.

2.      Art Públic: La ubicació de les obres d’art en llocs quotidians molt transitats pels veïns i veïnes del municipi intenta integrar l’art en la societat. A la catalogació i documentació de les creacions artítiques d’Aldaia hi hauria d’afegir-se un inventari de les escultures i murals dels espais públics per tal de conéixer millor i valorar correctament també este patrimoni.

3.      Patrimoni arquitectónic: L’arquitectura és l’art que caracteritza amb més propietat als pobles i cultures per això este apartat no es pot oblidar. Seria important una catalogació, documentació i ilustració dels edificis, cases, façanes, etc considerades d’interés históric-artístic. Este treball deuria de organitzar-se en un catàleg de manera que la informació estiguera a la disposició de les persones que desitjaren consultar-la, obrint als ciutadans i ciutadanes, amb esta recopilació, una porta al coneixement del lloc on viuen.

Este és un dels nous projectes per al 2003. Se seleccionarà a una persona que recupere i catalogue el material documental del fotógraf Hans, més de 5.000 fotografies i 100 gravacions que han captat la vida d’Aldaia durant més de 40 anys.

4.6. REGENERACIÓ I RECUPERACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC RESTAURACIÓ DEL POU DE L’AIGUA

La intervenció realitzada al pou de l’ aigua, un edifici d’arqueologia industrial, va constar d’una primera fase de restauració del pou i, després de la intervenció artística, es va dissenyar als seus voltants una zona de jardins de 1.500 m2. D’esta manera, el conjunt s’ha convertit en una nova zona d’oci per a la població, un parc amb elements per a l’entreteniment tant dels menuts com de les persones majors. Ara està en marxa el projecte de recuperació dels fumerals dels rajolars d’Aldaia.

Una concepció més democràtica de l’urbanisme contemporani tendeix a la correcta articulació dels barris perifèrics i la defensa de l’espai públic en tots ells. Esta consideració la té en compte l’Ajuntament d’Aldaia en les seues intervencions. S’ha realitzat una actuació a la zona del Pou de l’Aigua, actuació que consistit la construcció d’un jardí amb jocs infantils i la rehabilitació artística del dipòsit municipal.

Obres de restauració del Pou de l’Aigua.

L’objectiu de l’actuació en el Pou de l’Aigua consisteix en evitar que el dipòsit municipal es convertisca en un element residual, ignorat i ocult entre el creixement habitual de vivendes. D’esta manera s’ha convertit el dipòsit en un element destacat i en un referent simbòlic integrat dins d’una zona verda. El projecte contempla dos actuacions principals: la construcció d’un nou parc municipal i la rehabilitació del dipòsit, que seguirà complint la seua funció de suministrament d’aigua a la població.

El jardí té una extensió de 2.000 m2. El parc deixa suficient espai a l’aire lliure per a la percepció de l’estructura del dipòsit. Així mateix, l’actuació en el dipòsit té dos parts. La primera consisteix en la realització d’obres de consolidació estructural per evitar el seu deteriorament, ja que estava afectat per la humitat i les grietes. Per tant, s’ha rehabilitat l’armadura danyada amb formigó. La segona part és una intervenció artística per a convertir el dipòsit en una obra viva i variable. D’esta manera, s’ha pintat l’armadura de color blau intens, amb l’objectiu d’interactuar amb el cel mediterrani, mentre que el contenidor d’aigua del dipòsit s’ha pintat amb franges de diversos colors per tal de donar diferents suggerències cromàtiques. Això es combina amb una forta il·luminació nocturna variable, amb la qual cosa s’aconsegueix una obra arquitectònica capaç d’aportar valors artístics i paisagístics singulars a l’entorn urbà.

4.7. ART AL CIBERESPAI

No hi ha un programa específic d’art a internet però tota la informació artística s’inclou a la pàgina web de l’Àrea de Participació i Desenvolupament de l’Ajuntamet d’Aldaia. D’esta forma, el treball fet a Aldaia es dóna a conéixer globalment i els artistes poden utilitzar la nostra web com un catàleg permanent o un lloc on poder trobar el seu treball i donar-lo a conéixer ràpida i cómodament.

La xarxa ofereix estes possibilitats, molt interessants sobretot per a les exposicions temporals ja que els artistes normalment són joves i les que exposen són les seues primeres mostres. Mitjançant internet ací tenen l’oportunitat de difondre la seua obra.

4.8. FONT MONUMENTAL

D’altra banda, l’Ajuntament ha realitzat una actuació en la rotonda de la Fillola o del Camí Vell de Xirivella, prop del Teatre Auditori i davant del Cinturó Verd. Es tracta d’una de les entrades tradicionals a Aldaia, una zona on precisament té lloc un desenvolupament urbanístic equilibrat des del punt de vista de la qualitat de vida dels veïns i veïnes, ja que es combinen espais verds amb equipaments culturals i elements artístics. La font monumental pretén ser un referent d’inspiració neoclàssica en l’entrada nord de la ciutat i un element estètic singular dins de la continuïtat del Cinturó Verd. Al mateix temps, funciona com un contrapunt urbà respecte a l’enorme presència arquitectònica del Teatre Auditori. La font és una escultura d’acer inoxidable amb forma de carxofa on jugen la llum i l’aigua. La pressió de l’aigua sobre els plans d’acer aconsegueixen una colorida reflexió de la llum, donant una dimensió poètica i humana l’entorn urbà. La font està envoltada d’una zona verda.

5. CONSTRUCCIÓ D’UN ESPAI SINGULAR

D’ARTS ESCÈNIQUES

5.1. EL TEATRE DEL MERCAT

Espai escénic amb 254 butaques. Es va inaugurar el 1984. Ubicat a la part superior del Mercat Municipal, inicialment era una sala de conferències i reunions per als venedors del propi mercat i les associacions d’Aldaia. Amb el pas dels anys, a mesura que s’ampliava l’oferta cultural d’Aldaia, es va anar convertint en l’espai de programació escènica habitual. Teatre, música, conferències... Des de l’any 1991, Aldaia va passar a formar part del Circuit Teatral Valencià i el Teatre del Mercat  va començar a ser el lloc de  programació teatral d’Aldaia. Actualment, s’utilitza com a lloc d’assaig per les produccions de les companyies de teatre residents i per a la programació d’espectacles de xicotet format.

Concert de la Unió Musical d’Aldaia al Teatre del Mercat.

5.2. LA CASA DE LA MÚSICA

Edifici de nova planta amb quatre nivells i soterrani, destinat a la formació i desenvolupament musical. Va ser inaugurada el 1995 i en ella es desenvolupen les activitats formatives de les entitats musicals d’Aldaia, ampliant l’oferta a orquestres residents com ara l’Orquestra de Cambra Mare Nostrum. A la sala d’audicions, es programen habitualment concerts de cambra i de xicotetes formacions musicals.

Va ser en l’últim ple de l’Ajuntament de l’any 1990 quan tots els regidors decidiren iniciar el procés que permetria que Aldaia tinguera unes instal·lacions modernes i actuals per a la pràctica i l’ensenyament de la música, així com altres espais on ubicar diferents tipus de serveis relacionats amb les arts escéniques. L’antic musical es va enderrocar i al seu lloc, un solar estret i allargat que recau, per la seua façana principal de 7,30 metres, a la Plaça de la Constitució, i per la part de darrere, al carrer de Santa Bàrbara, amb una longitud de façana d’11,10 m. es va edificar la Casa de la Música.

La distribució de l’espai a la Casa de la Música és la següent:

-          Semisoterrani: Aula d’assaigs, vestuari, vestíbul, màquines i magatzems.

-          Planta baixa: Vestíbul general, bar, sala de jocs, transformador, grup electrògen, quadre elèctric, magatzem, serveis i consergeria.

-          Planta primera: Sis aules, sis magatzems, un aula gran i serveis.

-          Planta segona: Tres aules, sis magatzems, aula de dansa, vestuaris i serveis.

-          Planta tercera: Sala de juntes, tres despatxos i serveis

-          Planta Quarta: Biblioteca, discoteca i quatre cabines d’audició.

-          Casetó per a l’ascensor.

5.3. TEMPLETE DE LA MÚSICA

Inaugurat el 1999. Ubicat a la Plaça Europa, zona ajardinada i de nova residència. La seua programació abarca primavera i tardor. Principalment es programen concerts de les bandes de música i d’altres formacions musicals com ara de Big-Bands, música folk i popular... Compta amb un escenari d’una capacitat per a 45 músics.

5.4. TEATRE AUDITORI MUNICIPAL D’ALDAIA (TAMA)

Un espai cultural que, amb les seues sigles, té el nom amb el qual  popularment se’l coneix: TAMA (Teatre Auditori Municipal d’Aldaia). És una coincidència, però plena de contingut i significat: el TAMA és una de les primeres obres emblemàtiques que inaugurarem en el mil·lenni que acaba de començar.

El propi enclavament del TAMA és tot un indicador: està a una de les portes de la ciutat per als pobles veïns d’Alaquàs, Quart, Xirivella i València.  És fàcilment identificable per la seua construcció moderna i compiladora de quatre elements bàsics: fusta, coure, vidre i pedra.

Façana del Teatre Auditori Municipal d’Aldaia.

Davant del denominat Cinturó verd: un espai d’oci i d’expansió jardinística, fruit, també, de la gestió del model progressista de l’urbanisme municipal de l’actual període democràtic, on la ideologia de crear ciutats habitables i respectuoses amb el medi ambient, no és sols idees abstractes.

Fins ara, a Aldaia, tenim el Teatre del Mercat: una sala íntima, de 254 butaques que, com ja s’ha dit anteriorment,  fou inaugurada a l’any 1984 i que, any rere any, ha sigut l’escenari d’exhibició teatral, musical i també social d’Aldaia així com la seu de l’Escola Municipal de Teatre. Des de l’any 1991, Aldaia forma part del Circuit Teatral Valencià, on  hem destacat per ser una ciutat amb una programació estable i de les més amples, sobre tot de companyies de teatre valencianes.

I és precisament, donant resposta a la demanda creada al voltant del propi Teatre del Mercat, d’on sorgix la idea de construcció d’un nou espai d’exhibició escènica:

·     amb més capacitat,

·     amb més infraestructura i,

·     amb més possibilitats.

Amb el TAMA hem donat  resposta a les necessitats culturals de la ciutadania d’Aldaia, generant  Cultura a través de la gestió de les Arts Escèniques: Teatre, Música i Dansa.

La programació és contínua, dinàmica i variada, on cap tota la diversitat d’arts escèniques, de manera que l’oferta és plural,  atractiva, de qualitat i oberta a tots els públics. Una antiga aspiració, que després de prioritzar la Cultura en la gestió municipal, s’ha convertit, just a l’inici del segle XXI,  en realitat. 

El  TAMA ha entrat a formar part en la Xarxa Musical Valenciana i en la Red Nacional de Teatros y Auditorios.

6. PROJECTES FUTURS DE RECUPERACIÓ DEL

PATRIMONI CULTURAL D’ALDAIA

L’Ajuntament d’Aldaia, conscient de la importància que té el patrimoni cultural com a part de la història del nostre poble, ha realitzat en els últims anys diverses restauracions d’edificis singulars com ara la cisterna d’aigua del segle XVII, el campanari renaixentista de l’església parroquial de l’Anunciació, la Casa del Bollo, la Casa del Tio Carmelo, i més recentment el Pou de l’Aigua.  Ara, l’Ajuntament té en projecte la recuperació i restauració d’altres edificis d’interés, tant d’arquitectura urbana com d’arqueologia industrial.

El següent quadre descriu quins són els projectes futurs de restauració del patrimoni d’Aldaia, i quins antecedents o experiència tenim en materia de restauració:

RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI INDUSTRIAL I ARQUITECTÒNIC

1. Recuperació de les xemeneies industrials dels rajolars i el seu entorn.

-          Antecedents: No s’han tirat les xemeneies.

-          Catalogació de les xemeneies d’Aldaia.

-          Expropiació o acord amb el/la propietari/a per a la seua conservació.

ANTECEDENTS EN LA RECUPERACIÓ D’EDIFICIS D’INTERÉS ARQUITECTÒNIC

Restauració de la Casa del Bollo, la Casa del Tio Carmelo i el Pou de l’Aigua

1. Actuació artística en el Pou de l’Aigua, tal com hem descrit abans.

Projecte:

• Ordenació l’espai de l’entorn.
• Retirada de l’edificació que hi ha al peu del dipòsit.
• Estudiar una edificación moderna que permeta vore i/o visitar el Pou.

2. Rehabilitació de la Casa del Bollo, ubicada en c/. Major, i de la Casa del Tio Carmelo, ubicada en l’avinguda Joan Fuster, s/n. 

Projecte:

·         Catalogació.

·         Expropiació mitjançant permuta de terrenys.

·         Restauració dels edificis.

6.1.         CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DE LA CULTURA

En la plaça de la Constitució va estar ubicada la casa consistorial fins l’any 1992. L’Ajuntament fou traslladat després al número 10 de la mateixa plaça. Este nou edifici respon a les necessitats d’una administració en creixement i moderna. D’esta manera, l’antic Ajuntament queda com a seu provisional de la Sala d’Exposicions i de l’Arxiu Municipal d’Aldaia, ja que està previst que este any es trasllade a altre lloc amb millors condicions.

Antic Ajuntament d’Aldaia.

Durant este temps, l’objectiu municipal s’ha centrat en obtenir la propietat de les edificacions posteriors a l’antic Ajuntament, qüestió que ja s’ha aconseguit, amb la finalitat de comptar amb un espai major i amb una ubicació en una illa de cases completa. L’objectiu ha sigut comptar amb un espai adequat i recuperar per a l’ús públic l’antiga casa del poble, essent l’ús previst d’este espai la futura Casa de la Cultura d’Aldaia.

Projecte de construcció de la Casa de la Cultura:

-          Una biblioteca.

-          La Sala d’Exposicions.

-          Els serveis de cultura.

-          Els serveis de Joventut.

-          Espais de tallers.

-          Centre de la Dona.

-          Espais de Participació i Encontre.

-          Espai Jove.

-          Aldaia Ràdio (emissora local).

-          Gabinet de Premsa i Comunicació.

6. 2. CONSTRUCCIÓ DEL MUSEU DEL PALMITO

La construcció del Museu del Palmito està prevista en una antiga vivenda del carrer Major, immoble que actualment està en fase d’expropiació i que es pretén restaurar i habilitar per a acollir les sales del museu.

La indústria del palmito ha estat una de les més característiques de nostre municipi des de 1880.  El seu procés de fabricació artesà, va permetre la incorporació de moltes dones d’Aldaia al treball no domèstic i va ser un dels eixos del procés d’industrialització del nostre poble. A més, el palmito ha estat un element molt estés en diferents cultures i al llarg del temps.

El Museu del Palmito permetrà conèixer:

-          El procés de fabricació del palmito.

-          Els diferents oficis que intervenen (peuer, calador, pintor de teles, teladora.

-          Els materials que s’utilitzen.

-          Els diferents estils de palmitos i emmarcar-los en les seues cultures.

-          La història del palmito tant universal com local.

-          Una indústria a nivell intern, l’economia submergida, la divisió del treball per generes.

Elaboració artesanal de palmitos.

Així, el museu resultarà d’interés tant per als habitants d’Aldaia com per a un públic molt més ampli de qualsevol indret del territori valencià o de fóra, i per a tot tipus d’edat.

L’espai on s’instal·larà està situat al centre del poble i es tracta d’una de les cases més antigues que a hores d’ara es conserven al nostre municipi, la qual cosa permetrà la seua conservació.

Bàsicament haurà de comptar amb les següents sales:

-          Per a  l’exposició de materials i fotografies.

-          Per a  l’exposició de maquinària original i fotografies dels processos.

-          Per a  l’exposició de la col·lecció de palmitos.

-          Zona de publicacions i informació

FASES DEL PROJECTE

-          Adquisició de l’edifici que allotjarà el futur Museu ( en procés) .

-          Rehabilitació i adaptació de l’edifici.

-          Recerca i adquisició de maquinària.

-          Adquisició d’una col·lecció de palmitos, mostra dels diferents períodes, estils i materials.

-          Adquisició del mobiliari per al museu.

-          Recull de fotografies que puguen mostrar com es realitzen els treballs com un recorregut gràfic des dels primers tallers a les actuals fàbriques.

-          Elaboració de documentació:

·           Guia amb informació de les característiques del museu, horari, visites col·lectives, com arribar...

·           Publicació sobre el lèxic del palmito i una adaptació per als diferents nivells escolars.

·           Fitxes didàctiques per a les visites escolars.    

6. 3. CONSTRUCCIÓ DEL NOU ARXIU MUNICIPAL 

Actualment l’arxiu municipal està situat a l’edifici de l’antic Ajuntament. Al ser aquest un edifici antic, no reunís les condicions per garantir la conservació del fons. Fonamentalment hi ha problemes com ara  gran humitat als dipòsits  o amb l’estructura de l’edifici que no està en condicions per a suportar el pes de la documentació, la qual cosa fa que a hores d’ara no es puguen rebre noves transferències de documentació des de les oficines productores.

Per tot açò, està prevista la construcció d’un edifici de nova planta per a l’arxiu municipal, que reunirà totes les condicions necessàries per a la bona conservació del fons documental , a més d’ampliar la seua capacitat preveient el creixement futur.

Les sèries documentals comencen a finals de l’any 1936, ja que al mes d’octubre d’aquell any es cremà la documentació anterior. Tan sols s’han pogut conservar alguns documents anteriors, com ara llibres dels jurats del segle XVII o algun llibres d’intervenció de principis del segle XX. Hi ha aproximadament uns 700 metres lineals de documentació i l’increment és d’uns 150 a 200 metres lineals anuals.     També es conserven a l’arxiu un fons fotogràfic des de 1983.

Document d’Aldaia del segle XVII conservat a l’Arxiu Municipal.

6. 4. PROJECTE DE DIGITALITZACIÓ DEL FONS DOCUMENTAL DE L’ARXIU PARROQUIAL DE L’ESGLESIA DE L’ANUNCIACIÓ D’ALDAIA

La construcció de l’ església de l’Anunciació d’Aldaia  es dugué a terme entre finals del segle XV i principis del segle XVI. Ës el temple més important del nostre poble i el seu arxiu conserva documentació des de 1536 fins  l’actualitat.

A l’octubre de 1936, com a conseqüència  de la Guerra Civil, es cremà la documentació dels arxiu municipal i del jutjat de pau d’Aldaia. Tanmateix , i al contrari del que va ocórrer en altres llocs, el fons de l’arxiu parroquial es pogué conservar,  malgrat que també va patir els seus efectes. Aquest fet dóna major importància a aquest  fons documental , molt útil per a la realització de diferents estudis sobre el nostre poble. Per aquest motiu resulta molt interessant la seua digitalització per tal de deixar una còpia a la mateixa església i una altra a l’arxiu municipal d’Aldaia. Aquesta reproducció suposaria una garantia per a la seua conservació, a la vegada que ampliaria les possibilitats per a la seua consulta i estudi.

Les sèries que podem trobar són:

-          Quinque Libri, la més nombrosa , s’inicia l’any 1536 i arriba fins a hui.

-          Index dels quinque libri.

-          Llibre de les visites pastorals (1924-1971).

-          Llibre de comptes de la Confraria de la Mare de Déu del Rosari (1837-1935).

-          Llibre de Comptes de Fàbrica i Culte  (1831-1951).

-          Llibres de Fundacions.

6. 5.  RESTAURACIÓ  D’UNA CASA ANTIGA DEL CARRER COLADORS

És una antiga casa de finals del segle XVIII ubicada al carrer Coladors, núm. 16 d’Aldaia. L’immoble està catalogat per l’Ajuntament com a edifici d’interés arquitectònic. Es tracta d’una Casa de llaurador ric típicca de l’Horta. La seua façana conserva arcs adintellats típics de gran belleza i hi ha fustería de la mateixa època de construcció. La casa té planta baixa, planta alta i andana.

L’objectiu de l’Ajuntament és acometre obres de restauració i reconvertir l’edifici en el futur Centre de Serveis Socials. Actualment estem en fase de redacció d’un avantprojecte per a estudiar l’adequació desl espais de l’edifici.

La rehabilitació projectada es divideix en dos fases. En una primera es faran treballs de consolidació d’alguns tancaments, així com el manteniment i conservació de la coberta.  Posteriorment hi ha previst fer obres de cimentació i reforços.